Blandín de Cornualla

Blandín de Cornualla és una novel·la anònima, versificada en noves rimades (versos octosíl·labs apariats), concretament consta de 2.394 versos. Va ser escrita en un provençal ple de catalanismes, la qual cosa traeixen l'origen de l'autor.

Conta les aventures, d'armes i d'amor, de dos cavallers errants, anomenats Blandín de Cornualla i Guiot Ardit de Miramar que ixen a la recerca d'aventures. Els dos amics se separen en un punt i emprenen camins diferents i aventures distintes, que l'autor ens conta seguint primer l'un i després l'altre.

Els dos cavallers hauran de superar les proves més dures: vencent dracs, gegants, serps i éssers monstruosos i desencantant la donzella estimada.

Adaptació en vers del Blandín de Cornualla.

Versió prosificada i modernitzada del Blandín de Cornualla (només un fragment).


ACTIVITAT 

1. Lectura dels primers 220 versos de l'adaptació en vers (si ho prefereixes, pots fer la lectura del fragment de la versió prosificada).
2. Recerca d'informació sobre la matèria de Bretanya a la xarxa.
3. Blandín de Cornualla és una obra que està directament lligada amb la matèria de Bretanya. Quines característiques has pogut observar en el fragment que has llegit?

Els adverbis de lloc

On són els animals?

François Ruyer

Els adverbis de lloc indiquen situació o direcció. Ací tens una mostra d'alguns adverbis i locucions adverbials:

• amunt/ avall
• damunt / davall
• darrere / davant
• arrere / avant
• dalt / baix
• prop / lluny
• dins / fora
• al costat / a la vora
• a la dreta / a l'esquerra / recte
• a tot arreu / pertot

Fes aquesta activitat i posa en pràctica els teus coneixements sobre els adverbis de lloc.

Escolta aquests diàlegs en què es demanen on estan diversos llocs de la ciutat.

Bernat Metge, el primer paleohumanista

Bernat Metge és probablement l'humanista més complet que trobem a la Corona d'Aragó. Va nàixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 1413. Seguint el camí del seu padrastre (Ferrar Saiol) esdevé notari de la Cancelleria Reial i treballa al servei de Joan I. Quan mor el rei, és processat per corrupció i traïció, però el 1398 és absolt i passa al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca. Arran d'aquestes acusacions escriu la seua obra mestra: Lo Somni. Dividida en quatre llibres i escrita en primera persona, utilitza un recurs de regust platònic amb un diàleg amb el difunt Joan I, que manisfesta la seua innocència.

En el següent vídeo, d'una manera entretinguda i divertida, s'explica l'argument de l'obra cabdal de Bernat Metge. Mireu-lo!

Combinació de pronoms febles

Us deixe diversos enllaços per tal que pugueu practicar la substitució pronominal. Són activitats en què heu de substituir dos complements verbals i, per tant, heu de tindre en compte la combinació binària dels pronoms febles.

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

Els pronoms febles

Els pronoms febles substitueixen els complements verbals:

• El complement directe (CD)
• El complement indirecte (CI)
• El complement circumstancial (CC)
• El complement de règim verbal (CRV)
• L'atribut 
• El complemen predicatiu (CP)

Quan fem la substitució pronominal dels diferents complements verbals hem de tindre en compte:

• La posició que ocupen els pronoms febles respecte al verb: davant o darrere del verb. Quan el verb és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu, el pronom feble sempre va darrere del verb,

• La forma del pronom feble: reforçada (el verb comença per consonant), elidida (el verb comença per vocal), plena (el verb acaba en consonant o diftong) o reduïda (el verb acaba en vocal).

• L'ordre de col·locació dels pronoms febles quan substituïm dos complements alhora.

Tot seguit us deixe diferens enllaços amb exercicis sobre la substitució pronominal dels complements verbals i, també un esquema dels pronoms febles.

La llengua de Ramon Llull

Ramon Llull va escriure la seua immesa obra en quatre llengües diferents: provençal, llatí, àrab i català. 

• El provençal, el va fer servir per compondre un seguit de poesies trabadoresques de les quals no se n'ha conservat cap.
• L'àrab li servia de vehicle per a una de les seues finalitats fonamentals: la conversió dels infidels, als quals s'adreçava en la seua pròpia llengua per fer-se entendre.
• L'ús del llatí obeeix a la seua voluntat de fer-se escoltar en els centres de poder, on era l'única llengua de prestigi.
• Llull és un dels primers autors europeus que usà una llengua neollatina per escriure unes obres que, atenent a les seues característiques, hauria d'haver escrit en llatí.

L'opció de tractar en la nostra llengua temes i sabers tradicionalment reservats al llatí va conduir Ramon Llull a enfrontar-se a un problema lingüístic greu: la llengua no disposava de paraules suficients per a anomenar gran quantitat de conceptes i de referents del món de les ciències i de la filosofia, ja que fins aleshores aquests conceptes s'havien expressat en llatí.

Aquesta mancança va obligar a l'escriptor a dur a terme una important tasca de creació lèxica:

• Paraules derivades a partir d'un procediment derivacional típicament llatinitzant amb sufixos nominals (-able, -ible, -al, -ança, -ença, -ant, -itat, -esa, -ment, etc.) i verbals (-ar, -ir, -ejar, -ficar).

• Paraules derivades a partir d'un procediment derivacional inspirat en l'àrab que permet la creació de paraules d'una mateixa família:

	ACCIÓ	AGENT	PRODUCTE	AGENT POTENCIAL	PRODUCTE POTENCIAL
BO	bonificar	bonificant o bonificador	bonificat	bonificatiu	bonificable
AMOR	amar	amant o amador	amat		amable
MAGNÍFIC	magnificar	magnificant o magnificador	magnificat	magnificatiu	magnificable

La prosa religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV

La societat medieval es caracteritza pel teocentrisme. L'Església posseeix un gran poder, ja que ordena la vida quotidiana, l'organització social, influeix en la política... Atés el poder de l'Església, és evident que la major part de les aportacions medievals en la literatura siguen religioses.

Durant l'alta edat mitjana, la cultura és patrimoni exclusiu dels ordes religiosos, en els monestirs dels quals es va conservar el llegat cultural anterior, copiat i més tard traduït. Només en la baixa edat mitjana apareix una literatura religiosa de creació, lligada a alguns fenòmens que entre els segles XIII i XIV comencen a trasbalsar l'ordre medieval:

• L'expansió del comerç que canvia part de l'estructura econòmica i produeix la consolidació de les ciutats, amb la consegüent aparició d'una nova classe social: la burgesia.
• L'aparició de l'humanisme qüestionava el paper de l'Església, desprestigiada pel llarg Cisma d'Occident i per la corrupció dels seus membres.
• Les guerres i les epidèmies, sobretot la Pesta Negra, que es produeix al llarg del segle XIV va provocar que es qüestionara el sentit de la vida d'aquell temps.

D'entre els autors més destacats d'aquest tipus de literatura cal mencionar a Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

Ací teniu un bon esquema en què s'explica el context històric on es desenvolupa la literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV, i també la vida i les característiques de l'obra dels principals autors d'aquest tipus de literatura.