16 de des. 2015

Vocabulari de Nadal

Per Nadal s'usen algunes paraules i expressions que sovint estan sotmeses a la pressió i la interferència d'altres llengües. Fes clic en el següent vídeo i podràs aprendre un poc sobre el vocabulari de les festes de Nadal.




Ara, intenta confeccionar un abecedari, en què cadascuna de les lletres de l'abecedari es corresponga amb una paraula relacionada amb el vocabulari de Nadal. Mira aquest exemple:


8 de des. 2015

Ramon Llull



El 2016 serà l'Any Llull en commemoració del seté centenari de la mort del beat mallorquí. L'Any Llull tindrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016. En el marc de la commemoració, està previst programar conferències, exposicions, concerts, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la vida i l'obra de Ramon Llull.


30 de nov. 2015

Webquest: La moralitat sexual a través de la literatura medieval

Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Entreu en aquesta web i realitzeu les activitats proposades.

23 de nov. 2015

EIXIDA AL TEATRE: TIRANT LO BLANC

El pròxim dijous anirem al teatre a veure una adaptació de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Per tant, abans d'assistir-hi, haurem de fer cinc cèntims de la vida de l'autor i, també conéixer les característiques fonamentals d'aquesta important obra de la literatura medieval.

JOANOT MARTORELL



TIRANT LO BLANC

Tirant lo Blanc narra les aventures del seu protagonista, un cavaller del segle XV, en el camp de les armes i en el de l’amor. Tirant viatja per Europa i el nord d’Àfrica, fins acabar a Constantinoble, per complir un dels seus ideals: alliberar l’Imperi grec dels infidels. Enmig de combats i lluites, Tirant té temps d’enamorar-se i també de patir, ja que, lluny del model de cavaller perfecte, l’obra ens presenta un heroi envoltat de situacions versemblants i humanes.

Mira aquest vídeo en què Laura Borràs fa una xicoteta presentació sobre aquesta obra.







ADAPTACIÓ TEATRAL
Per últim, us adjunte un vídeo que pertany a la representació del Tirant que veurem al teatre.

10 de nov. 2015

ANY MUNTANER


Ramon Muntaner va nàixer a Peralada el 1265, per això enguany es commemora els 750 anys del naixement de Muntaner.


Fill de Joan, un burgés de Peralada. Amb només nou anys té ocasió de veure de prop els reis Jaume I i Alfons X, ja que es van allotjar a sa casa, fet que el marca de manera decisiva al llarg de la seua vida. L'any 1285, als vint anys, les tropes franceses van destruir i cremar Peralada i la seua casa. A partir d'aquell moment comença una vida que el va portar a viatjar i ocupar diversos càrrecs. Va acompanyar Roger de Llúria en la conquesta de Mallorca (1286-1287), va esdevenir ciutadà de Mallorca (1287-1300), va anar a Sicília a defensar Messina (1301) i va embarcar cap a Orient amb l'expedició de Roger de Flor (1302). Entre 1309 i 1315 va ser governador de l'illa de Djerba, al nord d'Àfrica.

L'any 1331 es va casar a València i va tindre dos fills i una filla. Més endavant es va retirar a València per madurar les seues memòries fins que va tindre un somni revelador que el va impulsar, als seixanta anys, a escriure la Crònica.


La Crònica de Ramon Muntaner va ser escrita entre 1325 i 1328, a la seua casa de l'Horta de València. L'obra narra la història de la Corona d'Aragó des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne (1328).

Ramon Muntaner explica la seua vida dins del marc de la història del seu temps, ja que gràcies a la seua condició de soldat, l'autor va poder presenciar alguns dels fets que relata, cosa que no era habitual en altres cronista.

Les característiques principals de la Crònica són l'elogi de la llengua i l'exaltació patriòtica i monàrquica. Destaca pel seu estil planer i agil, també per l'ús de la famosa interrogació retòrica Què us diré?




5 de nov. 2015

La variació lingüística

La variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències depenen fonamentalment dels factors de temps, lloc, grup social i situació comunicativa. Aquests factors de variació esmentats es concreten en els denominats eixos de variació: la variació diacrònica, la diatòpica, la diastràtica i la diafàsica.

TIPUS DE VARIACIÓ
TEMPS
ESPAI
GRUP SOCIAL
SITUACIÓ COMUNICATIVA
diacrònica
varietats històriques



diatòpica

varietats dialectals


diastràtica


varietats
socials

diafàsica



registres


En aquest vídeo hi intervenen sis personatges, cadascun dels quals representa una de les principals varietats dialectals de la llengua.

Edu3.cat


ACTIVITATS

1. Llig el text següent i respon a les qüestions que hi ha més avall:
Anit vaig anar de marxa amb la meua panda i vaig tornar a casa a les tantes. Vam estar en un garito que molava mogolló: hi havia molta penya i la música, que era una canya, sonava a tota castanya. Quan vaig arribar a casa, com era una miqueta tard, mon pare es va cabrejar i em va fotre una bronca de mil dimonis, però jo li vaig dir que passara de mi.

  • Identifica els elements lèxics del text que l'identifiquen diastràticament.
  • A quin grup social es vincula la varietat diastràtica del text?
  • A quina varietat diafàsica o registre pertany? Explica per què.
  • Reescriu el text en un registre formal.

2. A quina varietat dialectal corresponen aquestes oracions?
  • Ma mare no creu que el xic haja trencat a posta la granera.
  • La meva mare no creu que el noi hagi trencat expressament l'escombra.
  • Mumareta no creu que s'al·lot hagi trencat expressament s'escombra.


En aquest enllaç podràs realitzar diverses activitats relacionades amb la varietat diafàsica.


27 d’oct. 2015

Les cròniques

L'expansió de la Corona d'Aragó va anar acompanyada d'una sèrie de textos que la narraven per a la posteritat. Són les quatre grans cròniques, unes obres que exalten la figura dels reis d'Aragó i de les seues gestes militars i polítiques,

Cronològicament, les cròniques són les següents: el Llibre dels fets de Jaume I i les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós,

Aquesta és la cronologia dels regnats continguts en les cròniques.


Crònica de Jaume I
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Ramon Muntaner
Crònica de Pere el Cerimoniós
Ramon Berenguer IV
(1131-1162)




Alfons I el Cast o el Trobador
(1162-1196)




Jaume I el Conqueridor
(1213-1276)




Pere II el Gran
(1276-1285)




Alfons II el Franc
(1285-1291)




Jaume II el Just
(1291-1327)




Alfons III el Benigne
(1327-1336)




Pere III el Cerimoniós
(1336-1387)





Per últim, en aquesta presentació podem observar el llistat de reis de la Corona d'Aragó. Només hi falten els reis Joan el Caçador (1387-1396) i Martí l'Humà (1396-1410). La mort de Martí l'Humà sense descendència va suposar l'extinció de la casa dinàstica de Barcelona.


26 d’oct. 2015

L'expansió del casal de Barcelona per la Mediterrània

El casal de Barcelona es va expandir de manera extraordinària per la Mediterrània al llarg del segle XIII i durant el primer terç del XIV. Després d'haver conquerit als sarraïns els territoris de la Catalunya Vella, el regne de Mallorca i el de València, la confederació catalanoaragonesa va dominar Sicília, Sardenya i els ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia.




6 d’oct. 2015

Fonètica

Fes clic en la imatge
Aquest espai web és força interessant, ja que podeu trobar un quadre de les consonants que està dividit en funció del mode d’articulació, del punt d’articulació i de la sonoritat del so consonàntic. A més, quan es fa clic damunt de cadascun dels símbols fonètics, s’accedeix a una fitxa que conté un vídeo en què parlants nadius articulen el so seleccionat i, també un diagrama articulatori animat que representa la trajectòria de l’aire i els moviments dels òrgans articulatoris que intervenen en la producció del so en qüestió.

També us deixe alguns enllaços per tal que pugueu practicar la distinció entre les vocals E i O obertes i tancades.


28 de set. 2015

La vocal o oberta

Els contextos més usuals en què apareix la o oberta són els següents:


La vocal e oberta

Els contextos més usuals en què apareix la e oberta són els següents:




23 de set. 2015

Els gèneres trobadorescos




ACTIVITAT: Llig els següents fragments i digues a quin gènere poètic correspon cadascun dels textos. Justifica la resposta amb exemples extrets del text.

22 de set. 2015

La lírica trobadoresca



ACTIVITAT: Veieu aquest vídeo sobre la lírica trobadoresca i feu un resum sobre els trets característics d'aquesta poesia dels segles XII i XIII.

"La guineu i la cigonya"

La faula


Contesta les preguntes sobre les característiques de la faula que hi trobaràs en aquest enllaç.

14 de set. 2015