Jaume Roig és l'autor de l'Espill o Llibre de les dones. L'obra és una narració en vers, amb un total de 16.359 versos els quals són apariats de quatre síl·labes.
Una de les principals característiques és el seu caràcter misògin, ja que, d'una forma didàctica, Jaume Roig pretén demostrar que totes les dones són dolentes i menyspreables. El llibre està estructurat en una consulta, un prefaci i quatre llibres.
El narrador protagonista es dirigex al seu nebot, Baltasar Bou, per explicar-li els maltractes que ha sofert per part de les dones al llarg de la seua vida i per advertir i convéncer el jove que s'allunye del gènere femení per tal que evite el patiment que ell mateix ha sofert.
En aquest vídeo, la companyia de teatre Crit ens parla sobre l'Espill de Jaume Roig, una de les obres més importants de la nostra literatura medieval, ja que n'han fet una adaptació teatral.
En aquest enllaç trobaràs un fragment de l'Espill de Jaume Roig que tracta sobre com són de malvades les dones. Llig aquest fragment i digues quins defectes o característiques negatives atribueix a les dones.
ver: que expressa veritat
gabar: vanagloriar-se
jamai: mai
terçana: febre intermitent que es repeteix al tercer dia
L'amor és el centre de la poesia d'Ausiàs March. Els seus poemes es poden classificar en cicles temàtics: cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual.
Els cants d'amor es poden agrupar en subcicles determinats pel senyal que apaeix en l'última estrofa (heretat de la tradició trobadoresca): "Llir entre cards" (19 poemes), "Plena de seny" (35 poemes), "O folla amor" (10), "Amor, amor" (12 poemes) i "Mon darrer bé" (2 poemes).
En aquests poemes, el discurs poètic d'Ausiàs March estableix un conflicte entre l'amor espiritual i l'amor carnal. L'única manera d'aconseguir amar de forma honesta és en l'àmbit de la pura especulació mental o després de la desaparició del component físic que comporta la mort de l'estimada.
Els cants de mort són un total de 6 composicions, en les quals el poeta descriu, amb actitud pessimista i torturada, el dolor que sent per la mort de l'amada i es mostra preocupat pel destí de l'ànima de la dama.
El dia 23 d'abril se celebra el Dia del Llibre, que coincideix amb la festivitat de Sant Jordi. La data per a celebrar el Dia del Llibre no és casual, perquè es va adoptar per a commemorar també la mort de diversos escriptors, com ara Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Josep Pla, entre altres.
A Catalunya, per Sant Jordi es regala un llibre i una rosa. Aquesta tradició té el seu origen en la llegenda d'aquest cavaller. La coneixes?
També, trobaràs una sèrie d'animació de 5 capítols sobre la llegenda de Sant Jordi, s'intenta parodiar d'una manera còmica i diferent com es va acabar realment amb la vida del Drac de Sant Jordi.
Les falles són una de les principals festes de la ciutat de València. A més, aquesta festa ha contribuït a preservar i transmetre moltes paraules valencianes. El lèxic faller reuneix moltes paraules relacionades amb la gastronomia, la indumentària o la pirotècnia, com adreç, xocolatada, bunyol cadafal, carcassa, cercavila, ninot, masclet, tronador i moltíssimes més.
Durant les Falles hi ha temps per a tot, aprofita i fes una lectura fallera amb La fallera Calavera.
Sovint s'ha confós el llibre de cavalleries i la novel·la cavalleresca, però cal distingir clarament entre aquests dos gèneres, ja que els trets que els caracteritzen són diferents.
Llig la informació que trobaràs en aquest enllaç en què s'explica aquesta diferència i completa la següent graella:
Llibre de cavalleries
Novel·la cavalleresca
Tipus de personatges
Versemblança
Temps
Espai o lloc
Les dues novel·les cavalleresques més importants en la nostra història literària són Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa, la primera obra és de Joanot Martorell mentre que la segona és d'autor anònim.
Finalment, realitza aquesta activitat i posa en pràctica els teus coneixements sobre les característiques dels llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques.
En aquest enllaç trobaràs el vocabulari relacionat amb l'escola: les aules de música, d'informàtica i de tecnologia, el menjador, el laboratori, la sala de professors, el corredor, el pati, els serveis i el gimnàs.
Descriu cadascuna de les fotografies i utilitza el vocabulari corresponent.
Blandín de Cornualla és una novel·la anònima, versificada en noves rimades (versos octosíl·labs apariats), concretament consta de 2.394 versos. Va ser escrita en un provençal ple de catalanismes, la qual cosa traeixen l'origen de l'autor.
Conta les aventures, d'armes i d'amor, de dos cavallers errants, anomenats Blandín de Cornualla i Guiot Ardit de Miramar que ixen a la recerca d'aventures. Els dos amics se separen en un punt i emprenen camins diferents i aventures distintes, que l'autor ens conta seguint primer l'un i després l'altre.
Els dos cavallers hauran de superar les proves més dures: vencent dracs, gegants, serps i éssers monstruosos i desencantant la donzella estimada.
Lectura dels primers 220 versos de l'adaptació en vers (si ho prefereixes, pots fer la lectura del fragment de la versió prosificada).
Recerca d'informació sobre la matèria de Bretanya a la xarxa.
Blandín de Cornualla és una obra que està directament lligada amb la matèria de Bretanya. Quines característiques has pogut observar en el fragment que has llegit?
Bernat Metge és probablement l'humanista més complet que trobem a la Corona d'Aragó. Va nàixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346 i va morir en aquesta mateixa ciutat el 1413. Seguint el camí del seu padrastre (Ferrar Saiol) esdevé notari de la Cancelleria Reial i treballa al servei de Joan I. Quan mor el rei, és processat per corrupció i traïció, però el 1398 és absolt i passa al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca. Arran d'aquestes acusacions escriu la seua obra mestra: Lo Somni. Dividida en quatre llibres i escrita en primera persona, utilitza un recurs de regust platònic amb un diàleg amb el difunt Joan I, que manisfesta la seua innocència.
En el següent vídeo, d'una manera entretinguda i divertida, s'explica l'argument de l'obra cabdal de Bernat Metge. Mireu-lo!
Us deixe diversos enllaços per tal que pugueu practicar la substitució pronominal. Són activitats en què heu de substituir dos complements verbals i, per tant, heu de tindre en compte la combinació binària dels pronoms febles.
Els pronoms febles substitueixen els complements verbals:
El complement directe (CD)
El complement indirecte (CI)
El complement circumstancial (CC)
El complement de règim verbal (CRV)
L'atribut
El complemen predicatiu (CP)
Quan fem la substitució pronominal dels diferents complements verbals hem de tindre en compte:
La posició que ocupen els pronoms febles respecte al verb: davant o darrere del verb. Quan el verb és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu, el pronom feble sempre va darrere del verb,
La forma del pronom feble: reforçada (el verb comença per consonant), elidida (el verb comença per vocal), plena (el verb acaba en consonant o diftong) o reduïda (el verb acaba en vocal).
L'ordre de col·locació dels pronoms febles quan substituïm dos complements alhora.
Tot seguit us deixe diferens enllaços amb exercicis sobre la substitució pronominal dels complements verbals i, també un esquema dels pronoms febles.
Ramon Llull va escriure la seua immesa obra en quatre llengües diferents: provençal, llatí, àrab i català.
El provençal, el va fer servir per compondre un seguit de poesies trabadoresques de les quals no se n'ha conservat cap.
L'àrab li servia de vehicle per a una de les seues finalitats fonamentals: la conversió dels infidels, als quals s'adreçava en la seua pròpia llengua per fer-se entendre.
L'ús del llatí obeeix a la seua voluntat de fer-se escoltar en els centres de poder, on era l'única llengua de prestigi.
Llull és un dels primers autors europeus que usà una llengua neollatina per escriure unes obres que, atenent a les seues característiques, hauria d'haver escrit en llatí.
L'opció de tractar en la nostra llengua temes i sabers tradicionalment reservats al llatí va conduir Ramon Llull a enfrontar-se a un problema lingüístic greu: la llengua no disposava de paraules suficients per a anomenar gran quantitat de conceptes i de referents del món de les ciències i de la filosofia, ja que fins aleshores aquests conceptes s'havien expressat en llatí.
Aquesta mancança va obligar a l'escriptor a dur a terme una important tasca de creació lèxica:
Paraules derivades a partir d'un procediment derivacional típicament llatinitzant amb sufixos nominals (-able, -ible, -al, -ança, -ença, -ant, -itat, -esa, -ment, etc.) i verbals (-ar, -ir, -ejar, -ficar).
Paraules derivades a partir d'un procediment derivacional inspirat en l'àrab que permet la creació de paraules d'una mateixa família:
La societat medieval es caracteritza pel teocentrisme. L'Església posseeix un gran poder, ja que ordena la vida quotidiana, l'organització social, influeix en la política... Atés el poder de l'Església, és evident que la major part de les aportacions medievals en la literatura siguen religioses.
Durant l'alta edat mitjana, la cultura és patrimoni exclusiu dels ordes religiosos, en els monestirs dels quals es va conservar el llegat cultural anterior, copiat i més tard traduït. Només en la baixa edat mitjana apareix una literatura religiosa de creació, lligada a alguns fenòmens que entre els segles XIII i XIV comencen a trasbalsar l'ordre medieval:
L'expansió del comerç que canvia part de l'estructura econòmica i produeix la consolidació de les ciutats, amb la consegüent aparició d'una nova classe social: la burgesia.
L'aparició de l'humanisme qüestionava el paper de l'Església, desprestigiada pel llarg Cisma d'Occident i per la corrupció dels seus membres.
Les guerres i les epidèmies, sobretot la Pesta Negra, que es produeix al llarg del segle XIV va provocar que es qüestionara el sentit de la vida d'aquell temps.
D'entre els autors més destacats d'aquest tipus de literatura cal mencionar a Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
Ací teniu un bon esquema en què s'explica el context històric on es desenvolupa la literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV, i també la vida i les característiques de l'obra dels principals autors d'aquest tipus de literatura.
