La llengua de Ramon Llull

Ramon Llull va escriure la seua immesa obra en quatre llengües diferents: provençal, llatí, àrab i català. 

• El provençal, el va fer servir per compondre un seguit de poesies trabadoresques de les quals no se n'ha conservat cap.
• L'àrab li servia de vehicle per a una de les seues finalitats fonamentals: la conversió dels infidels, als quals s'adreçava en la seua pròpia llengua per fer-se entendre.
• L'ús del llatí obeeix a la seua voluntat de fer-se escoltar en els centres de poder, on era l'única llengua de prestigi.
• Llull és un dels primers autors europeus que usà una llengua neollatina per escriure unes obres que, atenent a les seues característiques, hauria d'haver escrit en llatí.

L'opció de tractar en la nostra llengua temes i sabers tradicionalment reservats al llatí va conduir Ramon Llull a enfrontar-se a un problema lingüístic greu: la llengua no disposava de paraules suficients per a anomenar gran quantitat de conceptes i de referents del món de les ciències i de la filosofia, ja que fins aleshores aquests conceptes s'havien expressat en llatí.

Aquesta mancança va obligar a l'escriptor a dur a terme una important tasca de creació lèxica:

• Paraules derivades a partir d'un procediment derivacional típicament llatinitzant amb sufixos nominals (-able, -ible, -al, -ança, -ença, -ant, -itat, -esa, -ment, etc.) i verbals (-ar, -ir, -ejar, -ficar).

• Paraules derivades a partir d'un procediment derivacional inspirat en l'àrab que permet la creació de paraules d'una mateixa família:

	ACCIÓ	AGENT	PRODUCTE	AGENT POTENCIAL	PRODUCTE POTENCIAL
BO	bonificar	bonificant o bonificador	bonificat	bonificatiu	bonificable
AMOR	amar	amant o amador	amat		amable
MAGNÍFIC	magnificar	magnificant o magnificador	magnificat	magnificatiu	magnificable