La societat medieval es caracteritza pel teocentrisme. L'Església posseeix un gran poder, ja que ordena la vida quotidiana, l'organització social, influeix en la política... Atés el poder de l'Església, és evident que la major part de les aportacions medievals en la literatura siguen religioses.
Durant l'alta edat mitjana, la cultura és patrimoni exclusiu dels ordes religiosos, en els monestirs dels quals es va conservar el llegat cultural anterior, copiat i més tard traduït. Només en la baixa edat mitjana apareix una literatura religiosa de creació, lligada a alguns fenòmens que entre els segles XIII i XIV comencen a trasbalsar l'ordre medieval:
- L'expansió del comerç que canvia part de l'estructura econòmica i produeix la consolidació de les ciutats, amb la consegüent aparició d'una nova classe social: la burgesia.
- L'aparició de l'humanisme qüestionava el paper de l'Església, desprestigiada pel llarg Cisma d'Occident i per la corrupció dels seus membres.
- Les guerres i les epidèmies, sobretot la Pesta Negra, que es produeix al llarg del segle XIV va provocar que es qüestionara el sentit de la vida d'aquell temps.
D'entre els autors més destacats d'aquest tipus de literatura cal mencionar a Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
Ací teniu un bon esquema en què s'explica el context històric on es desenvolupa la literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV, i també la vida i les característiques de l'obra dels principals autors d'aquest tipus de literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada