5 de nov. 2015

La variació lingüística

La variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències depenen fonamentalment dels factors de temps, lloc, grup social i situació comunicativa. Aquests factors de variació esmentats es concreten en els denominats eixos de variació: la variació diacrònica, la diatòpica, la diastràtica i la diafàsica.

TIPUS DE VARIACIÓ
TEMPS
ESPAI
GRUP SOCIAL
SITUACIÓ COMUNICATIVA
diacrònica
varietats històriques



diatòpica

varietats dialectals


diastràtica


varietats
socials

diafàsica



registres


En aquest vídeo hi intervenen sis personatges, cadascun dels quals representa una de les principals varietats dialectals de la llengua.

Edu3.cat


ACTIVITATS

1. Llig el text següent i respon a les qüestions que hi ha més avall:
Anit vaig anar de marxa amb la meua panda i vaig tornar a casa a les tantes. Vam estar en un garito que molava mogolló: hi havia molta penya i la música, que era una canya, sonava a tota castanya. Quan vaig arribar a casa, com era una miqueta tard, mon pare es va cabrejar i em va fotre una bronca de mil dimonis, però jo li vaig dir que passara de mi.

  • Identifica els elements lèxics del text que l'identifiquen diastràticament.
  • A quin grup social es vincula la varietat diastràtica del text?
  • A quina varietat diafàsica o registre pertany? Explica per què.
  • Reescriu el text en un registre formal.

2. A quina varietat dialectal corresponen aquestes oracions?
  • Ma mare no creu que el xic haja trencat a posta la granera.
  • La meva mare no creu que el noi hagi trencat expressament l'escombra.
  • Mumareta no creu que s'al·lot hagi trencat expressament s'escombra.


En aquest enllaç podràs realitzar diverses activitats relacionades amb la varietat diafàsica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada